dimarts, 19 de maig de 2015

Barrera de xiprer


Enmig la plana, per quan bufi la tramuntana.

4 comentaris:

  1. Que savis eren els vells, quan plantaven xiprers per resguardar els sembrats...
    No m'imagino el nostre paisatge sense veurel's arrenglerats, seria un altre. Els xiprers m'agraden de tota manera, creixent anàrquics, com a Grècia, elegants com a Itàlia. I útils, com aquí.

    ResponElimina
  2. Avui mateix escrivia "catapultes del vent del nord".
    Com que estàs al cas de tot ja ho trobaràs en un altre blog.
    I tens raó. T'hi afegiria "místics, com als cementiris d'arreu". Amén.

    ResponElimina
  3. Jeje, ja ho he vist, però no he dit res perquè és un text que es mereix rellegir-lo més de tres vegades.M'ha agradat molt. m'ha tocat, vaja.

    (vaig pensar en els cementiris i en l'hospitalitat, també)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ospa, si hom pot acceptar un hoste per cada xiprer, el de la casa propera és el Ritz en format masia.

      Elimina