dissabte, 8 d’agost de 2015

Quarsita


que els del neolític no van aprofitar

2 comentaris:

  1. Tinc una pregunta per vostè. Si et fixes en alguna carrerada de paret seca veuràs que de tant en tant hi ha incrustada una pedra blanca, de quarsita (o de marbre?.). Em van explicar que antigament les hi posaven perquè amb clar de lluna brillaven i guiaven el camí dels pastors en fer-se fosc. Creus que pot ser veritat o que hi han posat més pa que formatge a l'hora de relatar llegendes? la història és maca i pràctica si és certa, però....i quan la lluna no es deixa veure prou bé?

    ResponElimina
  2. Doncs no sé si ho pregunteu a la persona adequada.
    Certament, es troben moltes roques com la de la foto a les carrerades de la zona pirinenca, i també a la zona del Montgrí. A les del nord es tracta de quarsita. A les del Montgrí es tracta de calcita, parenta directa del marbre, però menys valorada (com a material de construcció i per a l'elaboració de calç).
    La possibilitat que il·luminin el camí de vespres no l'he comprovada i segurament és millor no haver-ho de comprovar. En tot cas, si hi ha bona lluna, me'n fiaria més de la llum de l'astre que no de les pistes (que potser hi ajuden). Això sí, és una molt bonica possibilitat que amb el teu permís incorporo al meu humil bagatge de geologia lírica.
    Una història a l'altura d'un País Secret. Gràcies infinites.

    ResponElimina