Gràcies, Carme. No sé si País Secret i tu estareu d'acord, però em va semblar que l'aigua feia l'esforç de restituir les fulles a la seva procedència. Baldament.
Si em permets, me l'enduc. Passarà a la carpeta d'imatges inspiradores juntament amb el teu anterior comentari. Qui sap si en un altre moment en neixerà un poema.
Preciosa.
ResponEliminaBones festes Josep i família.
Molt bones festes, País i Secretília.
ResponEliminaUna abraçada.
Com m'agrada!!!!
ResponEliminaLa tardor queda enrere, però la seva imatge i el seu record queda en nosaltres, reflex, miratge, engrunes... la tardor es resisteix al seu final.
Gràcies, Carme.
ResponEliminaNo sé si País Secret i tu estareu d'acord, però em va semblar que l'aigua feia l'esforç de restituir les fulles a la seva procedència. Baldament.
Ho sembla sí... les torna a posar damunt les branques, al menys ho intenta.
EliminaSi em permets, me l'enduc. Passarà a la carpeta d'imatges inspiradores juntament amb el teu anterior comentari. Qui sap si en un altre moment en neixerà un poema.
ResponEliminaBon any Josep i Carme. Una abraçada.
Tant de bo. Seria una doble satisfacció.
ResponElimina